Treballa amb nosaltres

Françoise Frenkel, llibretera francòfila, jueva d'origen polonès, esdevé tot d'una conscient de la follia de l'Alemanya nazi, cosa que l'obliga a marxar-ne i refugiar-se a França.
Però això és només l'inici d'un viatge erràtic: publicada el 1945, Una llibreria a Berlín és el testimoni en primera persona del desassossec dels jueus que, tot i víctimes de les persecucions, fins a l'últim moment van veure en la França dels drets de l'home un recer de l'antisemitisme que assotava tot Centreeuropa, però que el govern col-laboracionista de Vichy va convertir en un parany que en portaria molts als camps de concentració i a la mort.
En un intent d'explicar (i segurament també d'explicar-se i reconstruir-se, en tant que supervivent de la persecució antisemita), l'autora descriu la teranyina de connivències amb el feixisme de la França dels anys 40, feta de mesquineses i traïcions per part d'un sector de la població que de l'arbre caigut en fa estelles, però també l'esforç i la solidaritat d'aquells que són conscients del pla de destrucció fredament orquestrat, i que, de manera individual o organitzada, s'hi oposen activament, proporcionant protecció i amagatall, o es neguen a col-laborar amb les autoritats alemanyes.
És a aquests humils ciutadans, resistents anònims al règim totalitarista, que Françoise Frenkel dedica Una llibreria a Berlín.
Ben poc sabem de Françoise Frenkel, més enllà del que ella mateixa ens ha transmès en l'única obra que ha escrit.
La passió per la literatura i la convicció que es pot construir una entesa entre els pobles a partir de la cultura la portaran a crear una llibreria francesa al Berlín d'entreguerres, malgrat els mals auguris dels qui intenten dissuadir-la'n i els obstacles de tota mena als quals haurà de fer front.
De seguida La Maison du Livre esdevindrà un focus d'efervescència cultural durant els anys 20 i 30, la intensitat dels quals queda palesa en el llibre que teniu a les mans.