¿qué es la critica?

Cerca avançada

Guardar en favorits

L'autor/a

Foucault, Michel

Michel Foucault (Poitiers, França, 1926 - París, França, 1984). Historiador, psicòleg, filòsof i teòric social, una de les figures més destacades del pensament del segle XX. Es va formar inicialment a les fonts marxistes i fenomenològiques, va simpatitzar amb el Partit Comunista Francès i, posteriorment, es va acostar a Nietzsche, Bachelard, Bataille o Sade. El 1946 va ingressar a l'École Normale Supérieure de París i va obtenir la seva llicenciatura en Filosofia el 1948. Va exercir de professor a l'École Normale Supérieure de París i més tard va dirigir els departaments de filosofia de les Universitats de Clermont-Ferrand i Vincennes. El 1966 es va traslladar a Tunísia, des d'on tornaria a París atret pel moviment de Maig del 68.Les seves obres s'ubiquen dins d'una filosofia del coneixement. Tot i les seves primeres publicacions, Bogeria i civilització, Història de la bogeria, El naixement de la clínica, Les paraules i les coses o L'arqueologia del saber, que seguien una línia estructuralista, se'l considera un postestructuralista, a causa d'obres com Vigilar i Castigar, on es preguntava si l'empresonament és un càstig més humà que la tortura, o La Història de la Sexualitat, El ús del plaer i La preocupació per si mateix, on relaciona el concepte sexual que cadascú té de si mateix amb la vida moral i ètica de l'individu.El centre de la seva inquietud va ser humanista, de manera que és l'home, en totes les seves dimensions, l'eix absolut de la seva filosofia. L'autor tracta principalment el tema del poder, trencant amb les concepcions clàssiques d'aquest terme. Per a ell, el poder no pot ser localitzat en una institució, no és considerat una cosa que l'individu cedeix al sobirà, sinó que és una relació de forces. Per tant, el poder és a tot arreu, el subjecte no pot ser considerat independentment de les relacions de poder que el travessen. Per analitzar el poder, en lloc d'una anàlisi històrica, Foucault fa una genealogia, un estudi històric que no cerca un origen únic i causalista, sinó que es basa en l'estudi de les multiplicitats i les lluites.