LLIBRERIA
PER A
LLEGIR
Cerca avançada
Compartir
Guardar en favorits
Poesia escènica VII: La societat i el camí personal
Poesia escènica VII: La societat i el camí personal
Poesia escènica VII: La societat i el camí personal aplega tres obres de Joan Brossa que no han estat encara muntades. El compromís social i polític hi és evident, pero l'espectador ha de servir-se de la seva imaginació per saber valorar aquestes peces fascinants.
A la tragicomedia El camí (de 1953), un comte ric i vell intenta enganyar tothom, una noia ha de prostituir-se a causa de la seva pobresa i un empleat d'un cinema conta les seves experiencies de guerra. Pero, per que hi entren dues senyores que no semblen saber quina mena de pel-lícula els agrada? I quin paper hi té la lectura d'una novel-la sobre Simbad? A més a més, cada acte té lloc dins un genere diferent: pantomima, dialeg sentimental, i melodrama.
El ventríloc (de 1953) és, com indica el seu subtítol, una tragedia , pero la seva essencia teatral i filosofica va més enlla d'aquesta designació. Rosa fuig del casament proposat per David a fi de viure amb Roger, el Ventríloc. Tanmateix, aquests fets es revelen a poc a poc. És més important apreciar l'estetica de les converses i les situacions: els coloms de la Mare; el Ninot del Ventríloc que enfronta amb el seu propietari; i la llum expressada verbalment dins una foscor escenica.
Ja hi tinc un peu! (versió definitiva de 1959), una obra descrita per Brossa com a sainet , conté dues trames clarament separades. Quimet deixa els seus pares i Carme per emprendre un viatge perillós. En una historia paral-lela un rei decideix fer hereu del seu reialme el fill que sigui prou valent per anar a rescatar el tresor de la muntanya alegre . També hi ha un espai per a pallassos, ballarins i un acrobata (que cau d'un trapezi i sembla morir).
A la tragicomedia El camí (de 1953), un comte ric i vell intenta enganyar tothom, una noia ha de prostituir-se a causa de la seva pobresa i un empleat d'un cinema conta les seves experiencies de guerra. Pero, per que hi entren dues senyores que no semblen saber quina mena de pel-lícula els agrada? I quin paper hi té la lectura d'una novel-la sobre Simbad? A més a més, cada acte té lloc dins un genere diferent: pantomima, dialeg sentimental, i melodrama.
El ventríloc (de 1953) és, com indica el seu subtítol, una tragedia , pero la seva essencia teatral i filosofica va més enlla d'aquesta designació. Rosa fuig del casament proposat per David a fi de viure amb Roger, el Ventríloc. Tanmateix, aquests fets es revelen a poc a poc. És més important apreciar l'estetica de les converses i les situacions: els coloms de la Mare; el Ninot del Ventríloc que enfronta amb el seu propietari; i la llum expressada verbalment dins una foscor escenica.
Ja hi tinc un peu! (versió definitiva de 1959), una obra descrita per Brossa com a sainet , conté dues trames clarament separades. Quimet deixa els seus pares i Carme per emprendre un viatge perillós. En una historia paral-lela un rei decideix fer hereu del seu reialme el fill que sigui prou valent per anar a rescatar el tresor de la muntanya alegre . També hi ha un espai per a pallassos, ballarins i un acrobata (que cau d'un trapezi i sembla morir).
Llegir més
Editorial: Arola Editors
Matèria:
Obres de teatre
ISBN: 978-84-943425-7-8
Idioma: Catalán
Mesures cm: 13.5 x 16.5
Pàgines: 158
Estat: Disponible
Data d'edició: 02-02-2015
0.00€(IVA inclòs)
En stock