Treballa amb nosaltres

Introducció L'any 2002 el filòleg, folklorista i historiador de la tipografia Josep Maria Pujol (1947-2012), llavors professor del Màster de Tipografia Avançada de l'Escola de Disseny i Art Eina, em va obsequiar amb un opuscle autoeditat que recollia sis textos, traduïts per ell mateix de l'anglès i de l'alemany, que ara formen part del llibre que teniu a les mans.
El va intitular 1803-1948: Les dues tipografies en referència a les dues maneres d'entendre la composició i l'ús de la tipografia que han influït en com componem encara avui la pàgina impresa.
El primer text era la traducció de William Morris, seguit de la d'Iwan Tschichold, la de Stanley Morison, la de Max Bill juntament amb la resposta de Tschichold (ara amb el nom de Jan) i, finalment, la de Paul Renner.
Pujol fou qui millor podria haver explicat la transcendència del debat entre els dos corrents aparentment contraris que han influït en la manera d'entendre la pàgina tipogràfica fins avui.
La seva experiència pràctica i teòrica en aquest camp, així com el profund coneixement de les biografies dels autors, especialment de Morison i Tschichold, que són el pinyol de la qüestió, l'autoritzaven a explicar-nos aquesta disputa.
De segur que ho hauria fet amb rigor i mesura, i amb l'erudició sense pedanteria i la sornegueria sense malícia que el caracteritzaven.
Però només ens va deixar un recull que no es va publicar i al qual va posar un títol que parlava de tipografia.
Publicar una obra a la segona dècada del segle XXI amb un títol com Les dues tipografies pot fàcilment confondre el lector.
Quan parlem d'un tipògraf , depenent de l'època històrica, pot ser que sigui per referir-nos a un punxonista, a un impressor, a un componedor o, ja en el segle XX, a algú que no s'embrutava els dits com Morison, però que estudiava, assessorava o dirigia el disseny d'una nova lletra.
Per aquesta mateixa època un tipògraf també passa a ser l'ofici que precedirà els actuals dissenyadors gràfics.
Max Bill diu aq