Treballa amb nosaltres

Aquest epistolari entre Pau Casals i Joaquim Pena abraça des del juliol de 1920 fins la darreria de lany 1940.
Per dir-ho ras i curt, aquestes dates són la cara i la creu de la música del país: linici efectiu duna revitalització cultural que va ser capaç de posar Barcelona a la primera línia dinterès arreu del món, i la sotragada i el declivi que, des de 1939, va esvanir i malbaratar tot lesforç dunes dècades que shavien entestat a normalitzar i europeïtzar si volem emprar uns conceptes més actuals la vida musical catalana.
Dos catalans universals, dos homenots , com diria Josep Pla: Pau Casals, un músic reconegut de primera categoria, i Joaquim Pena, un gran intel-lectual, que va portar a terme una furiosa i revolucionària campanya de popularització de lart wagnerià i que va dedicar-se a difondre la música a través darticles crítics, representacions catalanes, traduccions i publicacions.
Lobra de Pena va ser tan extraordinària com la seva modèstia, ja que fou un home obstinat a quedar sempre en segon terme, quan en realitat i per fer-li justícia va ser un gran impulsor i lànima de totes les manifestacions de lart musical català del seu temps.