Treballa amb nosaltres

"Emília Rovira ha escrit un llibre breu però ja amb la força que li dóna el fet d'haver manejat amb mà segura, d'una banda, el rigor i la llibertat alhora un veïnatge implacable però necessari i, de l'altra, el respecte per una tradició llunyana i l'entusiasme personal per les tradicions més naturals per més properes: una delicada sensualitat rilkeana ( Neu als cabells: / no vols que sigui mai / una metàfora ), un realisme digne d'un Gottfried Benn ( Rossinyol mort: / de l'asfalt rogallós / brota el teu cant. ), o fins i tot la nòrdica sensualitat bergmanniana ( Saps fer miracles: / amb una ullada freda / tota m'encens ; o bé, Fa olor de tu / el coixí on s'adorm / la meva por )." Del pròleg de Joan Margarit