Treballa amb nosaltres

Antonina Canyelles baixa una escala, baixa completament nua de la m del seu pare, una escala de pedra viva, sense baranes, una escala austera que baixa cap a la foscor, qui sap si cap a una mena de llum encegadora, una escala que entra en una cova insondable i última, un ingrés al manicomi, a l epicentre de la terra, la nuesa més absoluta de l ésser, el final del trajecte.
Antonina Canyelles mai no ha format part de la fila índia de la cultura catalana.
Ha fet camí i obra tota sola, com ha volgut i quan ha volgut, amb criteris estrictament de sentiment personal, de creació literria.
Els seus poemes esmolats naveguen entre la realitat i la impostura, els empeny una combinació de virtuosisme i irreverència.
La seva veu i mirada úniques la converteixen en una de les poetes imprescindibles del panorama literari catal.