Treballa amb nosaltres

El lloc de la xinesa Eileen Chang en la literatura universal és prop de Zweig i de Schnitzler: una mestra de la novel-la breu que parla d'amor quan el món s'ensorra.

L'única cosa en què podia confiar era l'aire que li omplia els pulmons i la persona que dormia a prop seu. Gatejà fins on era ell i l'abraçà. Ell tragué la mà de sota la manta per agafar la seva. Es miraren l'un a l'altre i es veieren, es veieren del tot.

A Shanghai, el 1943, una joveníssima escriptora de 23 anys es torna immensament famosa publicant en un magazín popular una sèrie de relats elegants i tràgics que parlen d'amor. Els seus lectors els devoren amb fruïció sota les bombes de l'exèrcit japonès, mentre la guerra civil sacseja el país. A aquells que la critiquen per no prou ideològica, ella respon: Només vull escriure sobre els afers trivials d'un home i d'una dona. No hi ha guerra ni revolució en la meva obra, ja que crec que les persones, quan s'enamoren, són més innocents i desemparades que quan fan la guerra i la revolució.