Treballa amb nosaltres

En les seves novel-les, Juli Vallmitjana ens presenta un retrat escruixidor i avui imprescindible dels ambients més pobres de la Barcelona de 1905.
Més enllà del verisme i de la versemblança, té la valentia d'oferir ni més ni menys que la veritat: del terreny que trepitja (els barris de sota Montjuïc), de les persones que s'hi busquen la vida (lladres, putes, mangants ) i de la llengua que parlen.
Avui com aleshores ens enlluerna l'ànima la llengua d'aquests personatges, rica, barrejada, tan especial i divertida, tan eficaç.
La prosa de Vallmitjana, narrativament molt bona quan descriu un descampat o una cara o relata un robatori, es torna perfectament llisquent i viva quan els personatges parlen, i en tots dos casos convenç per una simple i difícil cosa: la veritat.
Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873-1937).
Narrador, novel-lista i autor teatral.
Argenter de professió per tradició familiar, la seva vocació inicial és la pintura.
Estudia a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i es relaciona amb els pintors de la colla del safrà .
Abandona la pintura per la literatura a causa de la seva indecisió personal i la influència del pensament teosòfic.
Coneix de la vora el món marginal i de baixos fons dels gitanos barcelonins que conjuntament amb la lectura d'estudis sobre la seva història constituirà la base principal de la seva obra literària.
Tant les novel-les com Sota Montjuïc (1908) o La Xava (1910); les narracions, entre altres De la raça que es perd (1917) i les seves obres de teatre: Els Zin-calós (1911), En Terregada (1912), Rují (1918) tenen en comú la cruesa de la vida sòrdida, els costums i el parlar dels gitanos.
La força expressiva, d'una gran vigoria, a l'hora de presentar-nos els diversos personatges és enriquida per l'aportació del vocabulari caló.
Autor singular dins la literatura catalana, connecta amb els modernistes que considera excessivament intel-lectualitzats.
A la darrera etapa com a dramaturg estrena peces de caire social i polític com El barander (1923).
En els darrers anys de la seva vida abandona el teatre i escriu narracions, la majoria encara inèdites.