Treballa amb nosaltres

Virginia Woolf va escriure que l'única manera que té una dona d'oposar-se a la guerra és negant-se a subministrar més carn de canó.
La fabrica de la felicitat gira al voltant de les relacions de paternitat i maternitat, el valor de la reproducció (més enlla de la mera perpetuació de l'especie), la recerca del sentit com a procés natural de la vida i el debat bioetic de la clonació humana. Tot tenyit de la comedia i la comicitat que es despren de l'absurd de les nostres aspiracions i els nostres anhels.
Un pallasso d'hospital (Delfos) a mig camí entre el bufó shakespearia i el demiürg en clau de comedia; una llevadora (Artemis) amb una capacitat infinita per dur vida al món; un fotograf de guerra (Adam) amb un atac de testosterona i la seva parella (Hannah), una científica que vol el millor per a la seva filla, comparteixen aquest entrellat etic i emocional en que tothom vol una criatura pero on cadascú té diferents criteris sobre com tenir-la.
Assistim així al desmantellament definitiu de tots els discursos, on la clonació humana posa en dubte el mite de l'instint maternal i la figura del déu-pare com a creador únic. I es recrea el mite de Frankenstein perque l'experiment, en aquest cas, també es revolta: la criatura no neix. Fa 13 mesos que la mare de lloguer esta embarassada i continua sense donar a llum. Pero s'ha de mantenir tot tal com esta, perque hi ha alguna cosa especial en les cel-lules d'aquesta criatura