Treballa amb nosaltres

Els anys previs al canvi de segle shavia estès la sensació que una nova centúria portaria inevitablement una vida millor, una idea il-lusòria que sevaporà ben aviat.
Els indubtables avenços tecnològics, amb lenergia elèctrica i lautomòbil en primer pla, dibuixaven un món ple de novetats sorprenents, invents que facilitaven la vida diària però alteraven els costums.
De sobte, els vells principis, leducació religiosa o el reverencial respecte pel poder semblaven coses del passat.
Els canvis afectaven la globalitat dels països occidentals, però en el cas peninsular calia sumar-hi altres factors.
Després del desastre colonial de 1898, el règim polític espanyol havia quedat en estat de xoc, ancorat en una monarquia desprestigiada i un anacrònic sistema de partits institucionals, el liberal i el conservador, que es rellevaven al Govern sense propostes creïbles de reforma.
A Barcelona, el conflicte arribava a la màxima efervescència.
La construcció de lEixample, lannexió de gairebé totes les poblacions del Pla i laparició de noves indústries havien convertit la vella ciutat provinciana en una metròpoli activa, inquieta, diversa i cosmopolita, però carregada de contradiccions.
En làmbit polític, durant la primera dècada del segle XX es produí la consolidació del catalanisme, laparició del republicanisme modern, la presa de consciència obrera i la implantació dun populisme descarnat, posicionaments destinats a una col-lisió sense precedents.