Treballa amb nosaltres

Ma jeunesse ne fut qu'un ténébreux orage, diu Baudelaire; potser tota joventut ho ha estat, ho és, ho serà. Una tempesta tenebrosa travessada de llampecs de glòria d'incerta glòria , un dia d'abril Un fosc afany ens mou durant aquells anys turmentats i difícils; busquem, conscientment o no, una glòria que no sabríem definir. La busquem en moltes coses, però sobretot en l'amor i en la guerra, si la guerra se'ns entravessa. Tal va ser el cas de la meva generació.

Hi ha novel-les que augmenten el seu poder d'atracció a mesura que passen els anys: són tan grans que cal la distància del temps per veure'n tota la dimensió. Tal és el cas d'Incerta glòria, la novel.la més russa, més fonda i més imponent que ha eixit mai d'un escriptor català (Enric Sòria), d'un pes metafísic que rarament es dóna en novel-les profanes, comparable a les obres mestres de Dostoievski (Jacques de Ricaumont).