Treballa amb nosaltres

A la manera de Josep Pla, de qui pren el terme homenot per jugar-hi i transformar-lo en homonot, Francesc Soler es planteja recordar el que alguns homes han fet més enllà dels interessos particulars, immediats i petits fins a esdevenir un tipus singular, insòlit, que s'ha significat d'una manera remarcable .
Soler entrevista deu homosexuals (Jordi Llovet, Jaume Santandreu, Miquel Iceta, Jordi Petit, Armand de Fluvià, Llibert Ferri, Ferran Pujol, Ventura Pons, Nazario i Juan P.
Juliá) destacats i famosos amb la voluntat de dibuixar la memòria col-lectiva de l'homosexualitat a Catalunya des dels darrers anys del franquisme fins a l'actualitat.
La diversitat vital, social i professional dels entrevistats és una de les riqueses del llibre: un professor universitari, un excapellà, un director de cinema, un empresari...
Però, com destaca Santi Vila en el pròleg, tots ells van créixer i afirmar-se com a persones, uns anys en què l'homosexualitat va ser vista com una cosa lletja i penosa, tractada amb dolor, resignació i sovint combatuda com a malaltia i reconeix que la llibertat i la normalitat actuals es deu al compromís de persones amb noms i cognoms; i entre elles, a bona part dels entrevistats en aquest llibre .
Deu retrats per dibuixar la memòria homosexual de Catalunya.