Treballa amb nosaltres

Europa Bull.
Això és un francès, un alemany i un italià...
I un holandès, i un danès i un belga...
I un grec i un finès, i un espanyol i un portuguès...
I un suec, i un polonès, i un irlandès, i un austríac, i un romanès, i un luxemburguès, i un eslovè, i un croat, i un hongarès i un txec i un eslovac, i un letó i un lituà i un estonià...
I un búlgar, i un maltès, i un xipriota i un...
britànic, que van agafats de la mà; però, a més d'un, ja l'hi comença a suar.
Hem de riure o plorar? Tal vegada allà, agafats de la mà, units sota el nom d'Europa, ens podríem explicar el mite que ens batejà: el que narra la història d'un déu totpoderós que, encès d'amor per una noia fenícia, viatjà a les costes de l'actual Líban (o Síria)...
i sota l'aspecte d'un immens toro, la raptà tot creuant el Mediterrani i, arribats a Creta (o Lampedusa...), la violà.
I és d'ençà...
que Europa bull.
Sembla una olla a vapor que xiula i fa senyals de fum.
Europa retruny, està a punt de petar.
És una olla de grills.
Un batibull.
I de tanta remor, ja no se sent l'alegria de l'himne; ja sols notem la sordesa del seu compositor.
Un autorita