Treballa amb nosaltres

En una vetllada de bons vins i imaginatives berreries, el cineasta Luis Buñuel i lescriptor Jean-Claude Carrière varen apostar quants sinònims admetia una paraula dallò més barroera.
Daquest joc lúbric va sorgir aquesta antologia definitiva de les paraules gruixudes per a paladars fins, un glossari del noble art de la paraulota exacta no apta per a esperits timorats ni per a ànimes miserables.
La relació epistolar entre un filòleg prestigiós i una dobladora de pel-lícules porno deprimida.
Un clàssic a França adaptat ara a la literatura catalana per Ricard Borràs.
No hi ha res que produeixi més satisfacció a la punta de la nostra llengua que una bona i sofisticada marranada: un poeta barroc dirà que a la noia li han trencat el vidre de larmari i Sagarra apuntarà que li han romput lurna intacta de la seva minyonia , tot i que avui el joc definitiu amb rima consonant és: si tagarre, tespatarre .
Aquest llibre és un tàlem rodó.
Tot lector es pot sumar a lorgia suggerint sinònims sucosos de totes aquestes paraules que ens prohibeixen dir, però que es diuen amb ganes.
Un text estricte i savi sobre el tema més universal.
Una qüestió de la qual depèn el nostre futur com a espècie, però també la nostra fantasia, el nostre riure i la nostra llibertat.