Treballa amb nosaltres

En aquest llibre estudio com la llengua s'ha fet servir com a eina per legitimar el Poder, tant l'obtingut de manera violenta com legal, tant el que pretén reforçar una dictadura com el que intenta construir una societat decent . I, és clar, també com a eina per a subvertir aquests Poders. D'aquests usos del llenguatge que legitimen, o que ho pretenen, n'estudio un procediment concret: els noms propis que posem a tot el que ens envolta: els nostres fills i els nostres carrers, els esdeveniments històrics i els enemics que els han protagonitzat. Així, el llibre analitza casos que provenen tant de la vida quotidiana com de la tradició literària i cultural de Tarzan de les mones a West Side Story, passant per Faust o Lohengrin, i per Proust, és clar , però també dels processos de construcció de les nacionalitats, especialment l'espanyola i la catalana: des del nomenclàtor de l'Eixample barceloní, vist com un lloc de memòria , al fet que de la mateixa guerra se'n digui Guerra del Francès o Guerra de la Independència, o que de la Guerra Civil espanyola se'n vulgués dir Guerra de Liberación.