Trabaja con nosotros

Circe Maia (Uruguay, 1932) és considerada una de les més grans poetes en llengua espanyola del segle XX i XXI. El 1944, amb només dotze anys, va publicar el seu primer llibre de poesia que va ser seguit per En el tiempo (1958), Presencia diaria (1964) El puente (1970). El 1972, els militars van irrompre a casa seva per arrestar el seu marit, que va estar dos anys pres per col-laborar amb el Moviment de Liberación Nacional Tupamaros. El 1973, Maia fou destituïda del seu càrrec de professora de secundària pel govern militar, posició a la que va reincorporar-se el 1985 quan va tornar la democràcia. D'aquesta nova època daten llibres com Destrucciones (1987), Un viaje a Salto (Ediciones del Nuevo Mundo, 1987; Ediciones de la Banda Oriental, 1992; Rebeca Linke Editoras, 2018; Las afueras, 2021 ), Superficies (1990), De lo visible (1998), Circe Maia: obra poética (2007, 2010 y 2015), La casa de polvo sumerio (2011), Dualidades (2014) o Las voces del agua (2020). La seva obra ha estat reconeguda amb el Premi Nacional de Poesia en dues ocasions (1958 i 2001). El 2009 va ingressar com a membre a l'Acadèmia Nacional de Lletres d'Uruguay i el 2015 va rebre el Gran Premi Nacional a la Tasca Intel-lectual, otorgat pel Ministeri d'Educació i Cultura d'Uruguay.