Trabaja con nosotros

Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873-1937). Narrador, novel-lista i autor teatral. Argenter de professió per tradició familiar, la seva vocació inicial és la pintura. Estudia a l& x02019;Escola de Belles Arts de Barcelona i es relaciona amb els pintors de la & x0201C;colla del safrà& x0201D;. Abandona la pintura per la literatura a causa de la seva indecisió personal i la influència del pensament teosòfic. Coneix de la vora el món marginal i de baixos fons dels gitanos barcelonins que conjuntament amb la lectura d& x02019;estudis sobre la seva història constituirà la base principal de la seva obra literària. Tant les novel-les com Sota Montjuïc (1908) o La Xava (1910); les narracions, entre altres De la raça que es perd (1917) i les seves obres de teatre: Els Zin-calós (1911), En Terregada (1912), Rují (1918) tenen en comú la cruesa de la vida sòrdida, els costums i el parlar dels gitanos. La força expressiva, d& x02019;una gran vigoria, a l& x02019;hora de presentar-nos els diversos personatges és enriquida per l& x02019;aportació del vocabulari caló. Autor singular dins la literatura catalana, connecta amb els modernistes que considera excessivament intel-lectualitzats. A la darrera etapa com a dramaturg estrena peces de caire social i polític com El barander (1923). En els darrers anys de la seva vida abandona el teatre i escriu narracions, la majoria encara inèdites.