Trabaja con nosotros

Girolamo : Passa de pantalla, Pietr, que aquesta ja l'has acabat. El conte de peterpan c'est fini. T'han fet fora de Nevermore com en Jehovà va fer fora el teu avi de l'Edèn. I no et queixis, que encara ho has gaudit, i molt. Pietr : Si segueixes així, m'aixeco i me'n vaig. Però sabia que no ho podria fer. Tot el seu cos lluïa esquarterat a la catifa. El Girolamo enrotllava un cigarret assegut davant el seu cap.

En Paco Esteve la toca molt bé: els diàlegs (i mira si n'hi ha que a estones sembla més aviat un guió teatral) són diàlegs, no pas constructes artificiosos deguts a un empatx de tebeos, com tants se'n llegeixen per aquests llibres de déu. El millor de la història, per això, és el retrat gairebé autolesiu de l'artista pur que es pensa mantenir fidel per sempre més al servei de la literatura... fins que aconsegueixi publicar. Pau Vidal

Ha estat un descobriment molt grat, perquè es tracta d'un autor jove, però ja amb un notable domini de l'idioma, que goja amb ell i que s'entreté amb els matisos, amb les singularitats idiomàtiques, amb les rondalles i les velles històries. Martí Domínguez