Trabaja con nosotros

(Estagira, 384 aC Eubea, 322 aC). Deixeble durant gairebé dues dècades de Plató, prosseguí, a la mort del mestre, el desenvolupament crític del pensament platònic. La seva obra suposa, alhora, un punt culminant de la filosofia grega antiga que havien iniciat els presocràtics i el punt de partida sense el qual és impossible entendre bona part del desenvolupament del pensament occidental fins als nostres dies. Cultivà tots els aspectes de la recerca filosòfica: el pensament polític (Política i Constitució d'Atenes), l'ètica (Ètica nicomaquea), la lògica (Organon), l'estètica (Retòrica i Poètica), la física (Física) i la metafísica (Metafísica). Desconegut a l'Occident cristià durant bona part de l'Edat Mitjana, però preservat, traduït i estudiat per filòsofs àrabs i hebreus, fou progressivament recuperat en llatí a partir del segle xiii i esdevingué un dels principals punts de referència de la filosofia escolàstica. Des d'aleshores i fins la revolució científica del s. xvi, Aristòtil és la columna vertebral de la filosofia occidental.