Trabaja con nosotros

Francesc Fontbona de Vallescar (Barcelona, 1948). Doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona, d& x02019;on va ser professor ajudant (1971-1974). Numerari de l& x02019;Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1987) i de l& x02019;Institut d& x02019;Estudis Catalans (1992), és soci honorari de The Hispanic Society of America, de Nova York (1993). Director de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya (1995-2013), on fou conservador (1978-95). Ha estat responsable d& x02019;art de la GEC (1970-77) i membre de les juntes de Qualificació i Exportació de Béns del Patrimoni Històric, del Ministeri de Cultura (1990-2002) i de la Generalitat de Catalunya (1983-2014), Junta de la qual fou president (2002-2014). President de la Fundació Institut Amatller d& x02019;Art Hispànic des del 2011, ha estat comissari de nombroses exposicions arreu del món. És autor de La crisi del Modernisme artístic (1975, premi Crítica Serra d& x02019;Or), El paisatgisme a Catalunya (1979, premi Institut d& x02019;Estudis Catalans), Anglada-Camarasa (amb F. Miralles, 1981), Història de l& x02019;art català, 2 vols. (1983 i 1885), La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1823 (1992), Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (I-Pintura), amb V. Durá (1999), Josep Mompou (2000), i monografies de Carles Mani (2004), F. Torras Armengol (2005), Manolo Hugué (2006) i Pau Casals, col-leccionista (2013). Dirigí El Modernisme (2002-04), el Diccionari d& x02019;historiadors de l& x02019;art català & x02014;amb B. Bassegoda& x02014;, Pintura històrica catalana (2015), Pintura catalana. El Modernisme (2016) i Arts aplicades a Barcelona (2018). Recollí assaigs a Art, plaer o penitència? (2018), i publicà la novel-la La campana de vidre (2019). Ha estat guardonat amb tres premis de l& x02019;Associació Catalana de Crítics d& x02019;Art.