Trabaja con nosotros

Estem presenciant un boom de la novel-la històrica, amb uns volums de vendes que susciten l'enveja dels pobres historiadors realistes.
És un fet que són més llegides (i més cregudes!) les novel-les de tema històric que els estudis històrics rigorosos, fins al punt que alguns que creiem tenir quelcom d'important a dir sobre la nostra història recent ens preguntem si no hauríem de mirar d'aprendre (si és que se'n pot aprendre i si encara hi som a temps) a escriure novel-les, si de debò desitgem fer arribar al gran públic els resultats de les nostres laborioses recerques.
És ben significatiu l'èxit d'una coneguda revista catalana de divulgació històrica: partint de la convicció, no del tot infundada, que els historiadors no sabem escriure bé, ens redueixen a assessors i encarreguen la redacció de l'article a un periodista que sabrà explicar el tema de manera atractiva, o fins i tot sensacionalista.
D'altra banda, és ben certa la dita que la realitat supera la ficció: els bons novel-listes confessen que els millors episodis no són inventats sinó reals.
Si en una novel-la o un film es digués que durant la Guerra Civil algú projectà aplegar els joves catalans exiliats, que rebutgen tant la Catalunya dominada per la FAI com l'Espanya dels militars revoltats, i desembarcar a Empúries, refiats que tots els bons catalans se'ls uniran i podran desbancar els anarquistes abans no arribin els falangistes, segurament diríem que és un excés d'imaginació, massa inversemblant per ser portat ni tan sols al terreny de la ficció literària o cinematogràfica.
I, amb tot, Ramon Sugranyes de Franch i Carles Eugeni Mascarenyes ho van pensar seriosament.
Dit això, gosaré afirmar que la correspondència entre Sugranyes de Franch i Mascarenyes, amb els altres corresponsals que s'hi barregen, és tan apassionant que sembla una novel-la que té la Guerra Civil de teló de fons. Del pròleg d'Hilari Raguer.
Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980).
Professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.
Ha centrat les seves investigacions en diversos aspectes del nacionalisme català dels anys trenta del segle XX.
De la desena de llibres que ha publicat, a més d'articles i participacions en congressos, en destaca l'anàlisi del paper femení en el catalanisme, l'estudi de la figura del president Companys o la presentació de la mirada italiana de la Catalunya del període 1931-1943.
En aquests moments està treballant en un volum que explicarà quina fou la visió de la diplomàcia i premsa europea de la Catalunya en guerra del 1936-1939.