Trabaja con nosotros

La dèria nova o la fal-lera del senyor Jaume títol amb què es portà a l'escena despertà una gran expectativa, sobretot en el món futbolístic i els amants d'aquest esport.
Aficionat i promotor d'activitats esportives de barriada, Vallmitjana no pretenia pas ridiculitzar els que practicaven el joc de la pilota, sinó únicament els que en feien una dèria impròpia o perniciosa per al cos social.
A través de la caricatura d'un geniüt sabater que perd l'oremus pel futbol, l'obra fustiga l'efecte desestabilitzador de l'harmonia social, en la vida familiar i en els barris menestrals, que produeix el mimetisme de la pràctica futbolística no concebuda com un esport lúdic i prou, especialment apte per als joves, sinó com una rivalitat malaltissa entre clubs, càrrecs i conveïns.
Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873-1937).
Narrador, novel-lista i autor teatral.
Argenter de professió per tradició familiar, la seva vocació inicial és la pintura.
Estudia a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i es relaciona amb els pintors de la colla del safrà .
Abandona la pintura per la literatura a causa de la seva indecisió personal i la influència del pensament teosòfic.
Coneix de la vora el món marginal i de baixos fons dels gitanos barcelonins que conjuntament amb la lectura d'estudis sobre la seva història constituirà la base principal de la seva obra literària.
Tant les novel-les com Sota Montjuïc (1908) o La Xava (1910); les narracions, entre altres De la raça que es perd (1917) i les seves obres de teatre: Els Zin-calós (1911), En Terregada (1912), Rují (1918) tenen en comú la cruesa de la vida sòrdida, els costums i el parlar dels gitanos.
La força expressiva, d'una gran vigoria, a l'hora de presentar-nos els diversos personatges és enriquida per l'aportació del vocabulari caló.
Autor singular dins la literatura catalana, connecta amb els modernistes que considera excessivament intel-lectualitzats.
A la darrera etapa com a dramaturg estrena peces de caire social i polític com El barander (1923).
En els darrers anys de la seva vida abandona el teatre i escriu narracions, la majoria encara inèdites.
Font: Escriptors.cat