Trabaja con nosotros

Konstandinos P. Kavafis (Alexandria, 1863-1933) és considerat unànimement per la crítica com el més gran dels poetes neogrecs. Fill d& x02019;una família benestant, arran de la mort del seu pare i de la fallida del negoci familiar, dedicat a l& x02019;exportació de cotó, hagué d& x02019;emigrar a Liverpool i a Constantinoble, per retornar i establir-se de manera definitiva a Alexandria l& x02019;any 1885, on treballà, primer, de periodista i, més tard, d& x02019;escrivent al Servei d& x02019;Irrigacions, organisme dependent del Ministeri d& x02019;Obres Públiques sota jurisdicció anglesa. Innovador en molts aspectes, els eixos principals de la seva poesia són una visió tràgica i desesperançada de la vida, la rememoració del passat grecoromà que, a la seva estimada Alexandria, s& x02019;esfondrava sense remei, i l& x02019;erotisme dels amors prohibits, gaudits sense miraments, en el marc d& x02019;una societat benpensant i puritana. Tota una colla de temes que descabdellà en la soledat de la seva cambra i en la sordidesa del seu despatx ministerial, espais que l& x02019;aboquen a la introspecció i a l& x02019;evocació històrica de temes i personatges que presenta com a referents vàlids per a l& x02019;home modern. La seva influència en la poesia contemporània ha estat enorme, i podem rastrejar la seva presència en poetes catalans com ara Maria Àngels Anglada, Francesc Parcerisas, Narcís Comadira, Joan Margarit, Enric Sòria, Manuel Forcano o Jordi Julià, entre d& x02019;altres, a banda de les versions musicals de poemes seus que han fet els cantautors Lluís Llach i Josep Tero.