Trabaja con nosotros

La publicació, el 1903, d'El crepuscle dels déus va marcar una fita en ki literatura fantàstica britànica.
El llibre, que havia estat objecte d'una edició escurçada quinze anys abans només 16 històries de les 28 que el componen, va produir una agradable sorpresa als lectors que no coneixien l'autor, però no pas als visitants habituals de la Biblioteca del Museu Britànic, que no ignoraven pas els seus coneixements, la seva erudició i la seva ironia.
L'obra es va convertir en un llibre de culte : les vuit edicions en quaranta anys en són una bona prova.
Richard Garnett (1835-1906), que va treballar bona part de la seva vida com a supervisor de la Sala de Lectura i conservador de l'esmentat Museu, atenia amb una gran amabilitat les consultes més extravagants ( sobre la cria de les abelles o sobre el bimetal lisme, mentre per dintre del cap se li anaven representant el Caucas o el Pandemoni i petites qüestions d'Albert d'Aix o d'Hesi- qui , ens recorda T.E.
Lawrence a la introducció), i donava savis consells als escriptors i intel-lectuals contemporanis que acudien a ell.
Era allò que vulgarment se'n diu una rata de biblioteca .
La majoria dels relats que componen aquest recull es basen en històries i llegendes antigues i ens parlen de déus, semidéus, mags, fetillers, alquimistes, papes eclesiàstics, herois, filòsofs...; tot plegat contat amb una deliciosa crueltat i una ironia molt britànica, amb un gran sentit de l'humor i una enorme brillantor narrativa.
Es pot dir que aquest llibre admet, com a mínim, tres nivells de lectura: el primer és la lectura erudita, pròpia dels lletraferits que solen descuidar-se, per exemple, el paraigua a la biblioteca; el segon seria el tipus de lectura que fan aquells que no acostumen a anar a les biblioteques (que desconeixen, per exemple, d'on procedeix el costum de besar els peus als papes), els quals podran accedir, així, a coneixements oblidats i desconeguts, i el tercer seria el dels que frueixen amb la lectura, que altre