Trabaja con nosotros

El 1942, durant l'ocupació nazi d'Holanda, Etty Hillesum treballa per al Consell Jueu a Amsterdam.
Poc després, però, fruit d'una creixent maduració espiritual i una assumpció radical del seu compromís, demana el trasllat al camp de concentració de Westerbork per assumir el destí del seu poble.
Enmig del dolor personal i la tragèdia col-lectiva Hillesum serà capaç de descobrir la bellesa de la vida, refugiada en l'esperança que, aviat, havia d'arribar un nou món, més just i humà.
Mantenint aquesta esperança va morir a Auschwitz el 1943.
Tot i que els seus textos no es van publicar fins quaranta anys després de la seva mort, Hillesum s'ha convertit en un referent imprescindible i una figura especial: no és una teòrica, ni una líder activista, sinó una dona amb un profund compromís humà davant una experiència extrema.
Hem sobreviscut a un dimarts més.
Si dimarts vinent surt un altre transport, hi ha molt poques possibilitats de retenir-los els seus pares .
Aquesta preocupació és el que més et consumeix; amoïnar-te pels altres, vull dir. Aquest capítol de la història de la humanitat és tan trist i vergonyant que no sé ni com parlar-ne.
Fa vergonya haver-hi estat present i no haver-ho pogut impedir. Etty Hillesum es trobaria de manera molt singular entre les veus femenines del segle passat que han clamat per la justícia i la pau des de la pròpia experiència de discriminació, violència i guerra.
L'escriptura va ser en ella un autèntic instrument de resistència. (Del Pròleg)