Trabaja con nosotros

Llibre guanyador del Premi d'assaig Irla 2011 Com entenen la nació Catalunya i Euskadi Amb un coneixement directe i profund de les realitats dels dos països, Antoni Batista reflexiona sobre l'evolució del concepte de nació a Catalunya i el País Basc.
Planteja que les nacions en el segle XXI ja no poden bastir-se només sobre els principis clàssics de territori, raça i llengua, sinó que, cada vegada més, guanyen pes els components simbòlics: la cultura, les tradicions, el fet consuetudinari.
És a dir, els himnes, les banderes, les cançons que el poble fa seves, l'esport.
En aquest camí, Euskadi i Catalunya s'han encarnat al llarg de la història en formes d'identitat simbòliques totalment allunyades.
Els uns, en la convexitat, la lluita atàvica, la interiorització de la resistència.
Els altres, en la concavitat, la integració, la cohesió social, el pacte.
Ara, però, els temps estan canviant.
La fi de la violència al País Basc és un pas ambiciós per acostar-se a la concavitat, mentre Catalunya afronta el repte d'un independentisme renovat, transversal, cordial.
Pròleg de Josep Bargalló Entrevista sobre Catalunya i Euskadi a Tribuna.cat Antoni Batista Nascut a Barcelona el 1952, és doctor en Ciències de la Comunicació i professor de Periodisme en Situacions de Conflicte (URV) i de l?assignatura Nació i ciutadania: el conflicte basc al Màster d?Estudis Històrics (UB).
Ha exercit el periodisme en diversos mitjans.
Com a redactor de l'Avui i La Vanguardia va dedicar atenció al conflicte basc, sobre el qual ha escrit sis llibres, destacant la recerca acadèmica Terror i negligència.
Hipercor i la construcció periodística d?ETA (1997), Diario privado de la guerra vasca (1989) i Madariaga.
De las armas a la palabra (2007).
La història de l?antifranquisme ha estat també un dels motius principals del seu reporterisme i objectiu de recerca acadèmica.
És coautor, amb Josep Playà, del llibre La gran conspiració.
Crònica de l?Assemblea de Catalunya (1991).
De la seva investigació sobre la repressió de la dictadura en són resultat La Brigada Social (1996) i el recent La Carta.
Historia de un comisario franquista (2010).
Ha tractat temes de la història del catalanisme a Salvador Espriu.
Itinerari personal (1985) i Montserrat.
Els misteris de la muntanya sagrada (2008).
Ressenya a Diari de Balears