Trabaja con nosotros

Estàs a punt de fer vuitanta-dos anys.
T'has encongit sis centímetres, només peses quaranta-cinc quilos i continues sent bonica, graciosa i desitjable.
Fa cinquanta-vuit anys que vivim junts i t'estimo més que mai.
Dins el pit hi tinc, una altra vegada, un buit que em devora i que només omple l'escalfor del teu cos vora el meu , escriu André Gorz l'any 2006 a Doreen Keir, la dona que ha estat al seu costat des que es van conèixer a Lausana l'any 1947.
La Carta a D.
és la demostració que es pot, alhora, estar enamorat i ser lúcid, i de manera sostinguda en el temps, però també és el balanç d'una vida al centre de l'ebullició política i intel-lectual de l'Europa de la segona meitat del segle XX.
Amb honestedat i tendresa immenses cap a Doreen, amb esperit crític i distància irònica envers ell mateix, André Gorz ens fa reviure les inquietuds i les passions d'una anglesa i un jueu austríac, tots dos joves intel-lectuals d'esquerres, al París dels anys 50.
D'aquest tàndem, ella n'és l'argent viu, l'impuls vital, la intel-ligència de l'instint i de la subtilitat.
És aquesta personalitat exuberant i mesurada alhora, i la construcció d'aquest projecte comú que donarà sentit a les seves vides amb una dignitat sobirana, fins a l'ultimíssim moment, el que André Gorz vol honorar amb aquest text.
André Gorz (Viena, 1923 Vosnon, 2007) és un dels pseudònims de Gerhart Hirsch (l'altre és Michel Bosquet, que fa servir per protegir-se en signar els seus articles polítics en plena guerra freda).
Filòsof, escriptor i periodista austríac d'origen jueu, passarà els anys de joventut a Suïssa per protegir-se de l'antisemitisme del seu país d'origen.
És llavors que comença a interessar-se per Sartre, l'existencialisme i el marxisme humanista.
Més tard, a París, desenvoluparà la seva carrera com a filòsof i com a periodista.
Col-labora a Les Temps Modernes, esdevé el redactor principal de geopolítica de Paris-Presse l'any 1951 i de L'Express a partir del 1955; esdevé, amb Jean Daniel, el confundador de Le Nouvel Observateur l'any 1964.
Del seu període existencialista, destaca la novel-la El traïdor i l'assaig La moral de la història.
Heterodox, furiosament independent, autocrític i perspicaç, la reflexió a l'entorn de l'alienació en el treball propiciada pel capitalisme el portarà a l'ecologia política, fins al punt d'ésser considerat com un dels pares del Decreixement.